Basic teatre. Ruines d’Empuries. Primer espectacle. Emocions en viu.

No se per on començar. No se com expressar l’alegria, l’entusiasme i l’agraïment que sento. Sento moltes coses que em corren dins de l’anima i que em fan sentir ara una persona diferent, fins i tot millor. Aquest any he pogut fer lo que mes desitjava i lo que es la meva passió i convicció amagada des de fa anys – he fet teatre, he actuat.

Per mi no hi paraules per parlar-ne. El teatre i les seves emocions van mes enllà del dia a dia, de tot lo que tenim après i conegut.

Ningú sabrà mai com m’he sentit assajant a la terrassa del pis on visc o a l’oficina (quan no hi havia ningú) perquè dues hores desprès teníem funció. 8 línies i la resta improvisació. Poc, però tant a la vegada. Llibertat per crear emoció, vibracions, somriures, nervis, por de fer el ridícul, satisfacció a l’hora dels aplaudiments. El mes important – el sentiment que tens un poder, que per dues hores tu en saps mes que els altres. Tu estàs davant i els fas riure. Es senten be amb tu i et segueixen. O no. Llavors t’apareix la feina de seduir-los pel cami.

Tot això m’ho dona el teatre i ningú es dona compte de la plenitud del meu cor desprès d’aquest estiu. Els mossos d’esquadra del Sr. Gandya, les calces de la Laura, el caràcter de la Srta. Albert, el vinillo d’en Fernando, les anxoves, la Julia i la Laia, la meva mare i les meves germanes. Es un conjunt de coses i persones que des d’ara per molt temps estaran dins meu i deixaran la seva empremta.

El teatre es un esser viu que crea nous universos, va obrint camins mai passejats i intenta revelar-nos la forma de les coses (i les formes), com diu l’obra de Niel LaBute. A mes a mes, n’hi ha un altre cosa. Una funció es un equip. Es gent unida per la mateixa convicció. Es una colla de paios una mica pa allà, que creuen en el que fan. Els escoltes i t’escolten, t’ensenyen, n’aprens i al reves, riuen, a vegades ploren, estan deprimits, pero sempre s’ho passen be.

Sempre he sentit la gent dient que els somnis es compleixen. Casi mai m’ho he cregut. Però a tots els no creients, la vida ens mostra que en sap mes. Fa anys que vull fer teatre i no m’atrevia. Tenia por, pànic de fracassar, de fer-ho malament, de les fantasmes que jo mateixa havia creat. Veia aquest mon tant a prop i tan lluny a la vegada, que acabava renunciant. Això si: no deixava d’anar al teatre, un dia rere l’altre, de seure a les escales quan no hi havia lloc, de somiar amb espectacles, de voler saltar al mig de l’escenari en algun acte de l’obra, de sentir i viure por y para el teatro.

Sembla que en un racó de l’univers hi ha aquella força que ens escolta. També n’hi ha una persona meravellosa, que sense ella res no hagués passat. Amb talent, amb ganes, amb un cor enorme i amb dedicació. Txell Faxedas, gracies!

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s