Immoral beauty – cor de gos

La nota que havia escrit abans parlava de tristesa, desegany, esgotament…Parlava de un dia baix, dels molts que em fa viure aquesta primavera. Però, al mateix temps, em proporciona moments de gran felicitat i alegria, quan encara tinc la esperança per dies millors. Ahir, a classe de Veu, vaig llegir una petit part (la del final), de Cor de gos, una novel·la de Mikhail Bulgakov (on critica el comunisme i el paradigma de l’home nou).

M’encanta aquest fragment, m’emociona el record d’un amic meu actuant el paper del gos i els seus murmuris del final, em venen al cap imatges que em fan plorar i em fa mal l’ànima la tràgedia d’aquest animal i, anant a un nivell més complexe, les moltes vides que es van desgraciar en aquella epoca. També m’en recordo d’una funcció (perquè la vaig veure com sis vegades, mes o menys), quan a ell li feia molt de mal el braç i tota la estona va anar incorporant diferents gestos al paper…alhora feia encara més mal veure-ho.

Ahir vaig viure plenament aquest text i va ser una de les poques vegades que vaig sentir que feia algo bé. Vaig estar contenta del resultat, i que aixó ho digui jo, ja és molt. A més, sembla que els altres pensaven el mateix. Que et diguin chapeau! és una cosa molt bonica….


“Sonaven els grisos acordions de la calefacció. Les cortines tapaven la nit pregona de la Pretxistenka i la seva estrella solitària. L’esser superior, el gran benefactor dels gossos, seia a la seva butaca mentre el gos Xàrik jeia a l’alfombra contra el sofà de cuir. De matinada, la boira de març li provocava maldecaps i dolors a la ferida fresca. Cap al vespre, amb l’escalfor, el dolor passava. I ara cada vegada s’anava trobant mes bé, de manera que els pensaments li passaven pel cap càlids i suaus. <<Quina sort que he tingut, quina sort – pensava somnolent – una sort indescriptible. He aconseguit quedar-me en aquesta casa. Estic definitivament convençut que en el meu origen hi ha una cosa poc clara. Algun terranova hi devia haver. La meva àvia devia ser una gossa fàcil, descansi en pau, pobreta. El mal és que m'han regirat tot el cap i no sabré mai per què, però d'aquí a no res ja estarà curat. No farem pas un escàndol per aixó"
. Mikhail Bulgakov – Cor de gos, pg. 154-155

Aquí es pot llegir l’obra sencera, en anglés.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s