Tu l’as choisi, Lina Bögli!

No existeix l’amor feliç. Tu l’as voulu, George Dandin! Alors, en avant!, diu Lina Bögli al llarg del seu recorregut pel mon i pel camí cap a la trobada d’ella mateixa. Lina Bögli va viure a Suïssa entre 1858 i 1941, excepte els 10 anys que va emprendre l’audaç viatge per conèixer el món (USA, Canada, Samoa, Hawaii, Nova Zelanda, Australia), amb només 1400 francs a la butxaca. En l’espectacle dirigit per CristophMarthaler, pren vida amb la precisa interpretació de Catriona Guggenbühl i aconsegueix quedar-se amb tots nosaltres per les seves gestes i manera de fer i ser.

Abans de que l’espectacle comenci, n’hi han dos actors que ja estan en escena, marcant un espai predeterminat, d’on Lina Bögli vol sortir a qualsevol cost, però que la seguirà en cada moment del seu viatge i que es reflectirà en tots els nous mons que estan per conèixer. Marthaler ens proposa un tipus de teatre en teatre, on la personalitat de Lina es veu dividida en varies veus, que transmeten les seves vivències, angoixes, i que al mateix temps son peons del destí que es creuen en el seu trajecte.

A primera vista, el muntatge d’en Marthaler manca d’emoció i sembla extret d’un rellotge suïs: cadires de fusta, dos pianos, el narrador principal (que apareix sota el personatge de l’home del telediari), una taula de despatx i cortines beiges. En aquesta escenografia austera els somnis de Lina Bögli prenen volada i aconsegueix ser mestre, aquí es turmenta pensant en l’oficial polones, amb qui no es pot casar per raons politiques i econòmiques. És aquí on trenca els esquemes de tota una época i decideix surtir de Suïssa per conéixer el món durant 10 anys. Fuig del seu amor i sense adonarse’n es rendeix davant el destí. Un destí que, malgrat les oportunitats que li ofereix i les belleses que li permet veure, li farà sempre recordar la seva Suïssa. 10 anys desprès, a l’estació de tren, l’oficial polonès la seguía esperant i li va tornar a demanar que es cases amb ell. Ara, amb el nou bagatge cultural i tots els horitzons del món oberts a ella, Lina Bögli el va rebutjar, per viure la seva plena independència. Parafrasejant a Wittgenstein, els límits de la seva personalitat eren els límits de la seva felicitat…

Lina Bogli

Lina Bogli

Malgrat un final no feliç, l’espectacle és interessant a l’hora de deixar-nos descobrir el raonament interior de Lina Bögli, que en cap moment es permet distreure’s del seu objectiu final – conèixer mons i cultures noves – quan el personatge del telediari passa a la noticia sobre el polonès, el gran amor de la seva vida, ella corre i para la ràdio de cop. Els únics moments de relaxació que es permet són l’enyorament de Suïssa, la cel•la matrix que li configura tot el sistema de pensar i actuar. Potser per això ha pogut ser única i ha donat possibilitat a que es realitzin espectacles a partir de la seva historia.

Lina Bögli i l’espectacle de Marthaler també ens parlen de la generositat. Les veus narratives que l’envolten, a l’hora els seus alumnes o el seu subconscient, creixen i expressen la seva força a partir de la gentil i afectuosa Lina, que els cuida sempre. Cap al final de l’espectacle, rep una carta anunciant-li la mort del seu antic amor. Encara em segueixen les seves paraules: potser li feiem falta al món separats….

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s