Mărțişor

1 martie – Martisor. Sarbatorim primavara, lumina, dragostea, pamantul care isi revine din amorteala iernii, viata care se regenereaza mereu sub alte forme si sclipir, umanitatea insasi, care striga dupa iubire si protectie. Martisorul l-am celebrat dintotdeauna. Nu mai stiu cum a fost primul sau cine mi l-a dat (probabil parintii), dar stiu sigur ca ca imi place sa le primesc si sa le ofer. Snurul misterios, care pecetluieste prietenii, tine loc de cuvinte, aduce zambete si duce mai departe o traditie. Alb si rosu – puritate si iubire, suflet curat, sentimente care stau sa inmugureasca, speranta, colt de soare si de rai, dorinta care te stapaneste pe dinauntru.

martisoare_rosii

De cand sunt in Girona, incerc sa fac cat mai mult PR pentru sarbatoarea asta frumoasa. Iar lumea de aici e fericita sa asculte povesti frumoase despre zile speciale pe care le pastram de la un an la altul si ganduri care prevestesc implinirile de peste an. Anul acesta am primit cateva martisoare din Romania prin posta – de-abia astept sa le impart 😉 O prietena inca poarta la mana snurul de anul trecut…

Mi-am adus aminte de cum era 1 martie pe cand eram in Scoala Generala – coada la doamna invatatoare/diriginta/profesoare, buchetele de zambile, ghiocei, lalele, narcise care umpleau catedra…Apoi baietii – unii veneau cu o punga plina si puteai sa alegi, altii aduceau unul special pentru tine, in pliculet, cu o mica dedicatie; altii care nu iti aduceau niciodata si iti parea atat de rau 😦 Paznici de amintiri martisoarele astea. Sau zambete in intuneric si neajunsuri. Sunt multe lucruri neplacute in jurul nostru, speranta e pe cale sa apuna, dar cred ca mereu o sa gasim o portita sau sa o cream noi insine.

Blossom

Blossom

Primavara asta vine pentru mine cu proiecte frumoase, cu multa munca, cu vise pe cale sa se implineasca; e un drum greu, o sa fie suisuri si coborasuri, in unele momente o sa ma pierd, in alte clipe voi fi descoperit America. De-abia le-astept pe toate! De fapt, deja avusesem cateva semne: o saptamana de teatru cu 4 spectacole si cu oamenii care s-au bucurat de munca noastra, un workshop din tot sufletul cu Cristina Flutur (Palme d’Or la Cannes pentru Cea mai buna actrita in rol principal in Dupa dealuri), intalniri frumoase cu ganduri si planuri in comun, sentimente noi pentru oameni deja cunoscuti…Chiar se intampla – cand simti si iti doresti mult de tot ceva, calea se deschide incet incet. Simt ca am o viata si o primavara plina de martisoare. Ceea ce va doresc si voua 😉

Spring in Bucharest

Spring in Bucharest

1 de març – Mărțişor. Celebrem la primavera, la llum, l’amor, la terra que es recupera després de l’hivern, la vida que sempre es regenera, agafant altres formes i esclats, la humanitat mateixa, que no deixa de cridar per amor i protecció. Sempre he celebrat el Mărțişor. No m’en recordo com era el primer o qui me’l va donar (segurament els pares), però sé segur que m’agrada rebre’n i regalar. El misteriós llacet, que segella amistats, substitueix a les paraules, porta somriures i fa que una tradició continuï. Blanc i vermell – puresa i amor, ànima pura, sentiments a punt de néixer, esperança, rajos de sol i paradis, desig que s’apodera de tu.

Des de que sóc a Girona, intento fer bastant de publicitat a aquesta celebració tan bonica. I la gent d’aquí és molt feliç escoltant histories maques sobre dies especials que guardem i pensaments que anuncien ja els aconteixements de l’any que acaba de començar. Aquest any he rebut alguns Martisoare de Romania per correu i tinc moltes ganes de repartir-los 😉 Una amiga encara porta el llacet que li vaig regalar l’any passat…

M’he enrecordat de com celebràvem l’1 de març a l’escola – fent una cua davant de la classe per donar-li el Mărțişor a la mestra/tutora/professora, els rams de jacint, perce-neige, tulipans i narcisos que cobrien tota la taula…Després els nois – alguns portaven una bosseta plena i en podies triar, d’altres que portaven un expréssament per a tu, amb una petita dedicatòria, o d’altres que no te’n portaven mai i et sabia molt greu  Gardians de records podríem anomenar els Mărțişoare. O somriures enmig de la foscor i els problemes. N’hi ha moltes coses desagradables al nostre voltant, la esperança es escassa, pero crec que sempre trobarem una petita porta, o si més no, la podem crear.

Aquesta primavera em porta projectes fantàstics, molta feina, somnis a punt de cumplir-se; és un camí dificil, hi hauran dies quan em perdi i dies quan senti que ja ho tinc tot. Tinc ganes de viure’ls tots! De fet, la vida ja em donava senyals d’aquesta primavera anticipada: una setmana de teatre amb 4 espectacles i gent contenta amb la nostra feina, una masterclass des de l’ànima amb la Cristina Flutur (Palme d’Or a Cannes per la millor interpretació femenina per Beyond the hills), trobades interesants amb pensaments i plans en comú, sentiments nous per persones ja conegudes….Realment passa – quan sents i desitjes una cosa de debó, el camí s’obre a poc a poc. Sento que tinc una vida i una primavera plenes de Mărțişoare. El mateix us desitjo a vosaltres 😉

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s