Pensament(s) abans d’estrenar

Ni tan sols sé com començar. O per on. O per qui. Potser dient que la meva àvia hagués sigut molt feliç de veure’m avui i jo imensament feliç de veure-la a platea. Pero la iaia ja no hi és. Segurament veurà l’espectacle, perquè la sento sempre al meu costat.  I tot anirà molt bé.

Fa cinc anys, quan tornava a Girona per acabar la carrera, no tenia ni la més mínima idea de com canviaria tot. L’única certesa era que volia fer teatre, però que això em generava una por terrible. Por del fracàs, del rebuig, de mi mateixa…Les pors encara no han desaparegut, però el teatre n’ha curat bastantes.

Vaig marxar de Rumania per primera vegada després de 3 anys en que, cada agost, plorava de ràbia per no haver fet els examens per entrar a l’Institut de Teatre. L’últim any, la Liliana, una de les meves millors amigues, sempre em donava suport i em deia que ho havia de provar: „Somia fins al cel, perquè el cel no té cap limit”. És tant important que creguin en tu…

Vaig arribar a Girona i no parava de pensar en el teatre. Anna, amiga i companya de feina i la que ens ha realitzat el cartell de l’estrena, em deia d’inscriure’m als cursos del Galliner. I va insistir fins que, finalment, vaig cedir. Així va ser com vaig començar el primer curs de teatre, amb la Txell Faxedas. Una trobada meravellosa i una relació que duren fins avui. I una persona molt important a la meva vida – primer curs de teatre, primer espectacle, primers diners de teatre, primer grup de teatre amateur, primera companyia professional…

Després d’això, vaig decidir d’inscriure’m al Graduat en Art Dramàtic, que durava 4 anys. I aquests 4 anys s’acaben avui, amb la graduació i estrena de Scholastici Bufones. 4 anys en que he après, he rigut i he plorat molt, he compartit pensaments i sentiments, he explicat històries i he creat records, m’he conegut a mi mateixa i he conegut persones que sempre guardaré en el meu cor.

Scholastici Bufones, estrena. Aysikidim Teatre.  Emoció, por, papallones bones a l’estómac, desig d’agradar i fer passar una bona estona, alegria, incertesa pel futur, pensaments i projectes. M’agradaria que vingués molta gent aquest cap de setmana a veure’ns, per riure i per alegrar-se’n amb i per mi i nosaltres. Alguns no hi podran ser, però el meu pensament serà per ells i la seva ànima m’acompanyarà sempre.

4 anys. 2 representacions. 2 dies. Llums, fum, gong. Aquí i ara. Per sempre. Mai no podre acabar d’agraïr prou pel talent i per la possibilitat de fer aquesta fabulosa professió. Mil petons a tothom que ha estat amb mi aquests anys i tots els fantàstics companys de teatre. El cor sencer per als meus pares. I una grandíssima abraçada per les cuques de La Minúscula 😉

Scholastici Bufones - Maria Planas, Carme Val, Caterina Oliver, Casandra Lungu, Rut Castell, Natalia Carpintero

Scholastici Bufones – Maria Planas, Carme Val, Caterina Oliver, Casandra Lungu, Rut Castell, Natalia Carpintero

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s