la lluna…

Perquè sempre m’ha encantat la llum i quan estic trista la busco i em calma. Perquè penso que els models són importants a la nostra vida, tot i que mai n’he tingut. O potser si, però ja no hi són. Perquè les estrelles són meravelloses i perquè el primer poema en anglès que vaig aprendre era sobre les estrelles (twinkle, twinkle, little star). Perquè la lluna em fa somniar i un cop em van dir que somnies fins al cel, que no hi ha limits. Perquè la lluna em fa pensar en la cançó Guarda che luna, que la vaig descobrir al Romea, quan vaig veure Roberto Zucco, i em va encantar. Perquè cadascun hem de prendre decisions i crèixer, d’alguna manera, sols. Perquè m’ha fet somriure i volar, imaginant que tinc la meva pròpia escala, per pujar a la lluna quan jo vulgui 😉

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s