Cerimònia del foc o panta rhei

Amb ulls i cor de nena que espera al Pare Noel o els Reis Mags – així vaig anar el dissabte a veure la Cerimònia del Foc. Vaig seure a les escales de Sant Felix i vaig esperar. Molta gent al voltant, expectació, mòbils a punt per fer fotos i els membres de la companyia que ja començaven a encendre el foc. Rituals i complicitat, gestos mecanitzats o la il lusió de crear sempre un principi diferent. Això encara estava per veure. I uns minuts abans de l’hora prevista, els llums es van apagar i l’altra llum, la del foc etern, la del canvi, de la vida perpètua, del (re)naixement, de la destrucció i de la renovació, es va encendre.

Els guies són els autòmates. No saps si corren, si van amb bici, si estan esquiant. Potser no fan res d’això i és només la nostra ment que vol donar sentit al seu incansable moviment. Tenen tots cares diferents i són la viva expressió de la reutilització dels objectes. Són repliques nostres quan no parem, quan vivim massa de pressa, quan deixem que la vida passi per davant. Ens endinsem en el Barri Vell i en una farola encesa hi ha una sabata de nen perduda. Gent coneguda. Tot està per descobrir, però. A la llum del foc s’està be, haurien de tornar-ho a fer a l’hivern. Pujem cap a Sant Fèlix. Primer punt de música – petites illes vivents que ens acompanyen i omplen de matisos aquest recorregut quasi sagrat que fem. És inevitable que des del primer moment no pensi en Heràclit i el seu panta rhei – la naturalesa i la societat estan en continuu moviment, tot flueix. El foc com a força creadora dels altres elements, gràcies a la seva perpètua transformació. 

Però mes enllà de qualsevol teoria de vida o filosofia, queda la màgia, el conte, el viatge en el temps i l’impacte emocional. La calidesa i el moviment de les flames et portaven a una Girona medieval, a una ciutat plena de misteri i de relats encara no explicats, de gent curiosa que es mou i mou el món. La Catedral en flames i tu lliure per córrer amunt i avall per les escales i jugar mil jocs amb el foc, les ombres, el fum, els reflexos…Els sons et feien somniar i crear una i altra vegada escenaris nous o replicar els que ja estaves veient. No hi ha indicacions, no hi ha precedent i no saps que depara l’altra parada del recorregut. Ulls de nen, vius, sentits aguditzats i ganes d’explorar, de deixar-te portar, d’observar. Era captivant veure l’emoció de les persones que feien anar les maquines, la precisió dels seus gestos i entreveure el lligam secret, però indispensable, entre la persona i la màquina. Eren un, hi havia el codi i cadascú el respectava, fent que a nosaltres ens arribés tot això del que estic parlant.

Res més. Sobren paraules, sobren fotos i sobren valoracions. Falten somnis, falten contes, falta calidesa i falta amor. Esdeveniments així ens fan recordar la nostra necessitat de tenir-los i un cop rebuts, fora bo guardar-los a la pell, al cor i a l’ànima, sempre per poder-los donar a tota persona que els necessiti i deixar que tot sempre flueixi.

Catedral

Catedral

Fire

Fire

Craft

Craft

Advertisements

One thought on “Cerimònia del foc o panta rhei

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s