ganduri si dorinte / pensaments i desitjos

Cred ca nu am avut niciodata vreo anume traditie pentru sfarsitul de an. Stiu ca exista multe si ca fiecare incearca sa o creeze sau sa o imprumute pe a lui. In ultimii ani, am incercat sa scriu cateva randuri pe blog in ultima zi a anului, un fel de bilant, de scrisoare de multumire (catre cineva sau ceva care are grija de noi de acolo sus), de wishlist, de datorie pe care mi-o impuneam. In 2015 nu am prea scris, in general. Imi pare rau, sper sa recuperez in 2016.

Sincer, insa, nu pot sa ma plang de 2015. Familia si prietenii aproape, teatru, mult teatru, primul scurt metraj filmat, oameni noi si minunati pe care i-am cunoscut, o petrecere de 30 de ani de neuitat, un mini road trip cu mama in Franta, intalniri nebune, sfaturi, seri de vara, cafele cu povesti, carti minunate pe care le-am descoperit (unele deja citite, altele proiect pentru la anu’), un premiu castigat pe Instagram, rochii chic, pantofi misto, mancare buna, cupcakes and muffins, gagicele (Ioana, Marina, Alina, Cristina), Andra si seri cu ceai si patinoar, verii mei – cu muffins si whisky…wow, deja e mai mult decat si-ar putea dori cineva, nu? Ah!! Sa nu uit Craciunul, zilele superbe acasa, unde am avut fix bradul pe care il vroiam, impodobit cu toti maimutoii simpatici din lume, alaturi de parintii mei dragi, cu rasete, cu iubire si cu dor.

Pentru 2016? Pai as vrea sa continuu ce am inceput in 2015, sa fac mult teatru, sa joc in piese noi, sa va am pe toti alaturi, sa fac filme, sa calatoresc (Ioana si Alina, fix la voi ma gandesc), sa fiu macar la fel de iubita si pretuita ca anul acesta, sa pot sa ajut si sa dau si eu celorlalti, sa fac poze, sa rad, sa dansez mai mult, sa merg la New York, sa scriu mai mult, sa fie si sa ne fie bine!

____________________________________________________

Crec que mai no he tingut alguna tradició en concret per la fi d’any. Sé que n’hi ha moltes i que cadascú intenta crear o “llogar” la seva. En els últims anys, he intentat escriure alguna cosa al blog l’últim dia de l’any, com una mena de balanç, de carta d’agraïment (cap a algo o algú que cuida de nosaltres des d’allà dalt), de wishlist, de deure que jo mateixa m’obligava a complir. No he escrit gaire al 2015. Espero recuperar al 2016.

Sincerament, però, no em puc quiexar del 2015. La família i els amics al costat, teatre, molt de teatre, el primer curtmetratge, gent nova i preciosa que he conegut, una inoblidable festa dels 30 anys (i haver-los complert), un mini road trip amb la meva mare a França, trobades bojes, consells, nits d’estiu, cafes amb històries, llibres meravellosos que he trobat (alguns ja llegits, d’altres projecte per l’any vinent), vestits chic, sabates guays, un guanyar un premi a Instagram, bon menjar, cupcakes i muffins, les nenes (Ioana, Marina, Alina, Cristina), Andra i nits amb té i anar a patinar, els meus cosins – amb muffins i whisky…wow, ja és massa del que qualsevol desitjaria, oi? Ah!! No em puc deixar el Nadal, els fantàstics dies a casa, on vaig tenir exactament l’arbre que desitjava, adornat amb els peluixos més macos del món, al costat dels papis, amb riures, amor i bon rotllo.

Pel 2016? Doncs voldria continuar el que he començat al 2015, fer més teatre, actuar en noves obres, tenir-vos a tots al costat, sans i alegres, fer películes, viatjar (Ioana i Alina, penso exactament en vosaltres), ser estimada i apreciada al menys igual que aquest any, poder ajudar i donar als altres, riure, fer fotos, ballar més, anar a Nova York, escriure més i que hi hagi bé en el món i que tots nosaltres estiguem bé!

Hugs and kisses,

Kas.

Collage2015.jpg

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s