El sentit dels diumenges

Els diumenges, quin concepte més desenfadat de la nostra vida. El dia per fer el gos al sofà, per mirar el Barça (quan juga), per anar de dominguero per la carretera, el dia per dinar pollastre a l’ast, el dia per tancar la setmana i agafar forces per la vinent…o no?!  Potser van més enllà, oi?

El diumenge sol ser el dia que et trobo a faltar, que voldria entaular converses sense fi o amb finals tendres agafats de la mà. El dia per compartir amb tu. Tu, que ja no se qui ets, que no sé si t’he trobat i no t’he sapigut guardar, si t’he trobat i eres la persona equivocada, si m’estàs buscant en algun racó del món, si m’esperes en una cova encara desconeguda, si et trobaré quan s’alineen els planetes i les estrelles. Sense més, tu.

Mira, jo crec que t’agradaria molt anar a fer una volta a l’estany. A mi sempre m’inspira pau i em dóna calma. Avui, passejant-hi, t’imaginava al costat explicant-me tots el ocells i els seus noms, que jo no en tinc ni idea, o simplement mirant, de costat, l’horitzó. Meravellant-nos. O entrant, per art de màgia, en una caseta del vora estany, per agafar una chaise longue i tombar-nos al sol.

Hi ha d’altres diumenges quan voldria vestir-me smart casual i agafar el cotxe per passar la tarda a Barcelona, per exemple, per riure frenèticament pels carrers, fent el guiri, per anar a exposicions i fer una mica l’intelectual, o per anar a teatre, a poder ensenyar-te obres amb essència i que valen la pena i el temps.

Tot això empalideix, però, davant de la possibilitat o, més ben dit, del somni d’estar amb tu davant del mar, quiets, arraulits, escoltant onades infinites al ritme d’unes havaneres, que sonen un xic lluny, però que ens uneixen encara més i que ens recorden, per si fes falta, el perquè de la nostra complicitat.

I crec que allà, només allà en el nostre diumenge personal i absolutament aleatori, que sé que tindrem, podrem asseure’ns, tornar-nos a mirar i presentar-nos per primera vegada. Com diuen els alemanys, aller Anfang ist schwer (tot començament és difícil). Condició sine qua non de felicitat? Si ho sapigués, no em dedicaria a escriure aquest article. Ens queden diumenges infinits per descobrir-ho.

 

unnamed

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s