falling slowly, eyes that know me

Mentre estava caminant pensava que no vull (més) coses mediocres a la meva vida. Tampoc és que en tingui moltes, però a vegades el llast es pot anar acumulant – situacions, persones, estats, els desitjos d’un mateix? Potser ha sigut la olor de cafè de la Dolce Gusto o la posta del sol, aquell vermell incandescent que em feia girar el cap contínuament al camí de tornada. Però m’ha vingut una esgarrifança al pensar que potser he dedicat massa temps a nimieces.

És molt fàcil caure en la trampa de prosseguir el cicle de vida de les mediocritats, ja que ens ofereixen la il·lusió del confort i de la constància. Ara bé, encara que ser constant sigui una virtut, deixar que et donin gat per llebre constantment és un pecat mortal. You tricked me once, I won’t let you trick me twice, em sembla que diu una cançó.

Ara em pregunto d’on m’ha vingut aquesta idea avui, tant alliberadora…és com aprendre a dir que no, però a nivell macro i sense condescendència. Si un cop li dius que no a algú, sempre ho tornarà a intentar, apostant per la retòrica “no m’ho farà perquè li ve de gust, sinò per pesat”. Doncs no, neteja general i camins nous, que per això ha arribat la primavera.

Ja me’n recordo. M’hi has fet pensar tu. Perquè amb tu tot és com a casa i proper. Sembla fàcil. És una bombolla rosa, una campana transparent, una capa d’aire que ens aïlla de la resta. Són nimieces de matins aleatoris, però que (fins ara) guardo com tresors. Tu tens potencial de Taj Mahal, però et conformes o t’agrada jugar a fer de la muralla de Girona només. En tu esperen abandonades possibilitats infinites de sublim i com et delectes amb el prosaic. I aquí el debat intern de si ets tu o és la situació, però la mediocritat à la longue no és un plat del meu gust. Potser si demà torno a anar a caminar, m’il·luminaré encara més i sabré la resposta. Potser ho somnio aquesta nit. Potser m’hauria de comprar una capa invisible i llestos. De fet, no ens enganyem, ho zanjaria tot si no fos per la complicitat, per les mirades, per el je ne sais quoi

Acabo de llegir al facebook una frase de Hemingway – He did not say that because he knew that if you said a good thing it might not happen. (no ho va dir perquè sabia que si desveles una cosa bona, és possible que no es compleixi). Només ho he escrit aquí , on necessito alleugerar-me i on deixo via lliure a la bellesa immoral que intento que guiï la meva vida. Espero que l’univers em sigui còmplice 😉 De moment, em ronda aquest vers: falling slowly, eyes that know me (lentament cedeixo, als ulls que em coneixen).

Advertisements

One thought on “falling slowly, eyes that know me

  1. Preciós, contundent, deliciós! “He did not say that because he knew that if you said a good thing it might not happen”… Or it may happen Kas

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s