ctrl+alt+del

Els humans no sortim de fàbrica amb l’opció reset incorporada. Doncs, cagada pastoret! Perquè ens estalviaria un munt de teràpies, enrevessats exercicis de relaxació, diners gastats en alcool, i no emprenyaríem tant als amics amb el nostre discurs lacrimogen.

Després de contemplar el capvespre a la platja, d’olorar la sal a la pell i de trobar a faltar la calor d’un altre cos, de somicar, conduint per la carretera de nit o de dia, amb el consol dels versos de les havaneres, te n’adones que seria magnífic poder prémer ctrl+alt+del en el cos humà i fer net.

IMG_20170621_214614.jpg

No seria fascinant? Podries agafar,  no sé, els dos lòbuls de l’orella i amb el dos dits del mig intentar arribar a tocar el  nas. Això faria desplegar un holograma, amb les tasques pendents de cadascú! Quin lleugerament poder escollir end task: m’ha deixat el novio, estic enamorada i no em corresponen (la  meva àvia en diria ser la promesa del dolor), no tinc feina, m’han fet fora de la feina i no sé perquè, se m’ha mort el gat/gos/animal de companyia i no paro de plorar en una setmana, m’he barallat amb els pares, no estic fent el que voldria, no sé què fer de la meva vida. Serien alguns exemples de tasques enutjoses que podríem eliminar del disc dur, sense haver d’estar arrossegant el llast indefinidament.

Venga, que me lo quitan de las manos. Solucions pràctiques per a problemes complicats. Però, ves per on, encara no se li ha acudit a ningú la manera de fer-ho. O potser tots patim de la voluptuositat del sofriment, com diem a Romania. Sigui com sigui, a mi m’està passant. No sé si és que no (t’)he plorat prou, no he caminat suficients kilòmetres per deixar-(te) enrere, no m’he escoltat suficient a mi mateixa (i als altres) o simplement, sóc tonta. Puc passar episodis molt curts de lerdisme, no patiu, és passatger.

Si és això el què em passa, encendré una espelma aquesta nit mateix, perquè se’n vagi ja d’una vegada. Però hi ha dies a la vida de tots, crec, quan vindria molt de gust tenir un ctrl+alt+del a lo natural i real. Per fer-ho fàcil (ni que sigui per un cop), per no engreixar-nos de menjar xocolata i cheesecake, perquè sí, home, què collons! El meu regne per un botó, sigueu bondadosos, ja us el deixaria per una estoneta…

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s